Escric aquesta entrada arran de les crítiques que ha rebut Brad Stevens per la defensa que ha realitzat el seu equip en el tercer partit de les semifinals de conferència de l’NBA, disputat entre els Boston Celtics i els Toronto Raptors, concretament amb un detall molt comentat a les xarxes, defensar la sacada de banda amb el jugador que té més envergadura, i més en situacions on resten pocs segons en el marcador.

Malgrat el resultat, penso que és una decisió sàvia i encertada per:
 Eliminar línies de passada.
 Evitar la realització d’una passada tensa i això ajuda a possibles recuperacions defensives.
 Reduir la visió del jugador amb pilota.

A priori, en possessions llargues no canviaria els emparellaments, sempre tenint en compte el nostre equip.

Òbviament no tots els entrenadors de bàsquet tenim un jugador amb el perfil de Tacko Fall (2,26 metres d’altura i 2,54 d’envergadura), tanmateix mantenint les distàncies he utilitzat a la jugadora més alta que tenia per defensar la sacada de banda.

Què milloraria:
 Més moviment dels braços.
Apropar-se a la línia de banda (sense trepitjar-la).
 Defensa de la jugadora que saca de fons o banda.