Contraatac (Vocabulari 2013 – Federació Catalana de Basquetbol): Acció ofensiva ràpida en què un equip aprofita la immediata possessió de la pilota per intentar fer bàsquet abans que la defensa contrària s’organitzi beneficiant-se de la seva superioritat numèrica o posicional.
El meu contraatac:
Situacions on es pot generar un contraatac, després de:
1) Recuperació de pilota.
2) Rebot defensiu.
3) Rebre cistella.
3.1) Sacant el més ràpid possible.
3.2) Abans de sacar o agafant el rebot ja tenim visió de tot el terreny de joc.
Com ho farem?
Haurem d’aprofitar les superioritats creades.
CAR (cotxe):
1) Coordinat.
2) Ocupant l’amplitud del terreny de joc.
3) Haurà de ser ràpid (evitant que s’organitzi la defensa) i seguirem totes les jugades fins al final.
Ritmes de contraatac (100% ràpid – 70% reduir la velocitat per prendre la millor decisió).
Detalls tècnics:
Passades.
Un consell que facilito a les jugadores un cop recuperen la pilota a partir d’un rebot defensiu o de robar-li la bola a la defensa, és que abans de botar la bola dediquin una mil·lèsima de segon per observar si hi ha la possibilitat de poder efectuar una passada amb eficiència, ja que la pilota anirà més ràpida que avançar amb bot.
1) Dirigirem les passades cap al futur (avançades).
2) Sempre que hi hagi la possibilitat, passarem la pilota endavant (una passada és més ràpida que un trajecte amb bot).
3) Rebrem encarades a la cistella d’atac, si és possible en carrera.
4) Buscarem realitzar una passada a jugadores que tenen la defensa a l’esquena. Exemple: 3×2 (a partir d’una passada a l’esquena de les defensores)
Bot.
1) El bot serà avançat (si no hi ha opció a passada) i ocupant els carrils centrals.
Espais.
1) Les jugadores que no tenen pilota han d’anar de pressa per situar-se davant de la pilota i amb amplitud – així evitarem córrer per carrils centrals per on freqüenta la pilota i espais centrals per on transita les defensores quan recuperen en posicions defensives.
2) No ocupar mai la mateixa línia d’una altra jugadora, ocupació dels diferents carrils.
Molt important: No córrer per la mateixa línia de pilota, ja que no podem veure el que tenim el davant (cistella) ni el darrere (pilota) el mateix moment.
3) El tràiler circularà pel carril central oposat a la pilota, sense trepitjar la línia imaginària que hi hauria entre les dues cistelles, exceptuant quan talli cap a cistella per rebre o guanyar posició (a partir de la línia de triple).
3.1) Si tenim dues referències interiors – tràilers, el primer que arribi correrà ràpidament fins a sota de cistella per finalitzar, si no rep, guanyarà posició i si no hi ha opció de passada, marxarà al costat dèbil perquè entri amb un tall a cistella la segona referència interior que estava arribant o s’ha aturat a línia de tres punts, per no molestar a la primera opció del pivot – així atacarem l’espai alliberat -.
4) Contraatacar fins al final.
Avantatges de no trepitjar la línia imaginària que hi ha entre les dues cistelles:
1) Donarem més espai a la jugadora que corre amb pilota.
2) Correrem mirant, a la vegada, la pilota i la cistella.
3) Forçarem un desequilibri a la defensa. Hi ha la tendència de fer el balanç defensiu pel centre de la pista per protegir la cistella.
Llegenda (opció 4-1):
Vermell. Carril central. Línia imaginària que hi ha entre les dues cistelles.
Verd. Carril per on circularà el tràiler.
Taronja. Carril per on anirà la pilota.
Lila. Carril per on correrem donant amplitud.
Gràfic d’efectivitat en situacions de joc que han passat pocs segons de possessió / la defensa no ha tingut temps per posicionar-se (contraatacs i transicions):
Gràfic extret del Clínic d’Estadística avançada – Lluís Riera